Una millor que dos

Per què lliar-se amb dues expicacions de la realitat si amb un n'hi ha prou? Per què Platò va tindre la genial idea de mutiplicar tot per dos? quin adventatge té aqusta multiplicació? Sobretot si tenim en compte que esta divissó ha generat el més gran del galimaties històrics -estic referint-me al dualisme. Pero clar, si es tractava de trobar l'esència de les coses amb explicar com és aquest món i fer una indagació sobre. No sé però pot ser Plató es va complicar molt i ens va complicar molt. Tal volta per questa raó Aristòtil va fer una crítica a la teoria de les ides.

Segons Aristòtil, la teoria de les idees parteix de la recerca per part de Sòcrates de determinar i definir l'essència de les coses (en particular l'essència de les virtuts). Al definir una essència ("el que és" tal cosa) s'obté el concepte general o universal de la mateixa. Doncs bé, segons Aristòtil:

"Sócrates no atorgava una existència separada ni als universals ni a les definicions. Però els filòsofs que vingueren després els separaren i donaren a aquesta mena de realitats el nom d'"Idees". I d'aquesta manera arribaren a admetre com Idees tot el que s'afirma universalment"

Es aquest caràcter separat de les essències el que Aristòtil no pot admetre, perquè si les Idees són essències que existeixen separadament de les coses, aleshores són substàncies (realitats subsistents, és a dir, éssers que existeixen, independentment, en si mateixes).
Totes les crítiques d'Aristòtil es centren en aquest punt:

"Tot intentant explicar aquest món, Plató ho duplica (postula altre món, el de les Idees), amb la qual cosa la dificultat es duplica també: ara cal explicar els dos móns".

"A més, el món de les Idees no permet explicar res sobre el món de les coses. En efecte, si les essències de les coses hi són separades de les coses mateixes, és que no són pròpiament llurs essències".

"Tampoc permeten les Idees explicar l'origen i el devenir o canvis de les coses".

Igualment atacarà Aristòtil la matematització de les Idees (interposició dels números ideals entre les coses i les Idees, o identificació d'aquestes darreres amb els números).
En conclusió, la critica d'Aristòtil es resumeix en aquesta frase: no és possible que l’essència de les coses existeixi separada de les coses.

Per tant, Aristòtil no rebutja totalment la teoria de les Idees, sinó únicament llur existència separada. Aristòtil, doncs, romandre fidel a allò fonamental de l’herència socràtica i platònica: la ciència versa sobre allò general i universal, és una recerca de l’essència comuna que es troba en les coses mateixes i no separada d'elles. Aquesta és la idea clau de la lògica i la metafísica aristotèliques.

(Per a fer aquest post s'ha utilitzat material dels apunts de Jota'O)

Filosofem per necessitat o per buscar la fama?

Tinc en ment la qüestió de si el filòsof fa filosofia per alguna necessitat vital de trobar respostes o per fer-se notar. Rousseau el tenia molt clar: tots els filòsofs enganyen perquè l’única cosa que desitgen és passar a la posteritat, que es recorde el seu nom. La veritat és una qüestió secundària. Fixeu-vos en el següent text del llibre “Emilio”:

“Encara que estigueren els filòsofs en disposició de descobrir la veritat, qui d’entre ells s’interessaria en ella? Sap cadascú que el seu sistema no està millor fundat que els altres, però el manté perquè és seu. No hi ha un a soles que, en conèixer allò vertader i allò fals, no preferiria la mentida que ha trobat que la veritat descoberta per altre. On és el filòsof que, per la seua glòria, no enganyaria conscientment el gènere humà? On és el que, en el secret del seu cor, no es proposa altra cosa que fer-se notar?”

Però pregunte jo, de segur que tot sistema filosòfic és fals i només buscà immortalitzar la figura del que ho ha fet? És possible filosofar per amor a la saviesa? Per què filosofem, aleshores?

Oralitat o escriptura?

Crec que després de gairebé tres anys ficant apunts en el bloc, la meua feina está conclosa. Sempre hi haurá alguna cosa més que afegir, però bàsicament amb tot el n'hi ha penjat considere que es pot aprovar el curs més que de sobra. Es per això, que com em negue a donar per tancat el blog, he pensat que encara es poden dir moltes coses filosòfiques, però esta volta de forma més debatida; es a dir, entre tots. D'esta forma, naix una nova secció al blog (el PLESIO-DEBATS), on els protagonistes seran els alumnes que hi participen. Els més antics s'en recordaran que l'origen de plesiologos va ser precisament este.

Doncs bé, com que per a debatir cal tenir un tema per a fer-ho, ahí va el primer. Ja que hen vist que Sòcrates va ser considerat el gran filòsof atenienc, però no va escriure res, la pregunta que jo em faig és: l'escriptura mata el pensament filosòfic?

Penseu que quan debatim amb algú ell sempre está davant i podem renegar-li pel que diu i demanar explicacions. Però quan lliges un llibre no hi ha ningú davant per a respondre. El llibre sempre imposa unes idees les quals rarament es poden debatir amb l'autor. No hauria de ser oral tota la filosofia?

Inici de Curs 2009-2010

Ja és típic que cada inici de curs salude als alumnes i els convide a que comencen amb bon peu el curs. La veritat és que no sé si serveix per alguna cosa, perquè al cap de tres dies tot el món està ja cansat i algú comença a preguntar quant falta per a vacances de nadal. De totes formes, que per mi no siga: feliç curs nou a tots i anim.

I com el curs passat va haver qui em deia que estava massa influenciat pel Corte Inglés, doncs enguany que ho diga amb motiu. I per als que no considerem que esta és una bona notícia, doncs també els dedique un video, per tant tots contents.

Ale, bon curs i a estudiar.





Per cert, ja estan en la galeria de Elipando les fotos del viatge de fi de curs.

Treball d'estiu 2009

Estimats alumnes meus. ja sabeu que la misericòrdia és una virtud benvolguda per un professor, però és més convenient exercitar la de la justícia. Es així que alguns (i dir alguns és un eufemisme) han suspés. Ja s'avisava que el dia dels "mare mia" estava prop. Doncs bé, ja hi és ací. Però no passa res, per a tos aquells que tenen penent l'ètica de 4rt o la filosofia de 1r, ahí va el trebal que han de fer a l'estiu.

4r ESO: Ètica

L'alumne haurà de treballar els blocs sobre “La vida moral i la reflexió ètica”, “Ètica, política i ciutadania” (temes 1, 2, 4, 5, 6, 8 i 11 del llibre de text) així com elaborar un dilema moral dels que s’han vist durant el curs (o un de lliure elecció), i realitzar un treball de reflexió personal sobre algun tema dels que a continuació s'exposen: discriminació i exclusió, la globalització, el problema de la guerra i el pacifisme, el terrorisme, la violència de gènere.

L'examen de setembre constarà de set preguntes, una de cada tema. Les preguntes tindran un valor d'un punt cadascuna i el dilema moral amb el treball de tres punts.

1r Bat: Fiolosofia

L'alumne haurà de realitzar un comentari de text filosòfic de cadascú dels següents autors: Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Rousseau, Kant, Smith, Ortega y Gasset, Zubiri. Els comentaris comptaran 1/3 de la nota global de setembre sempre i quan la nota de l’examen siga superior a 4. Els textos seran triats lliurement per l’alumne de tots els que es troben al llibre de text.

L’examen de setembre constarà de dos qüestions, de les quals s’haurà de triar-ne una, i d’un comentari de text. La qüestió tindrà un valor màxim de 5 punts i consistirà en l’exposició en forma de dissertació d’un dels següents temes del llibre de text: 1, 2, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15 (no entren els temes 3, 4, 7, 11). El comentari serà d’un text dels autors que dalt s’exposen, i tindrà un valor màxim de 5 punts. La nota de l’examen comptarà com a 2/3 de la nota global de setembre.

Per a totes les persones de bona voluntat.

Aquells que hajen aprovat i vullguen llegir alguna cosa, a més de la trilogia de Stieg Larsson, poden mirar la següent pàgina del blog: http://plesiologos.blogspot.com/search/label/Llibres

Bon estiu a tot el món, a excepció dels que han aprovat la filosofia i no tindran la sort de poder estudiar-la durant el periode estival.