El permanente nacimiento de la filosofía

La filosofía aparece como una forma radical de nacimiento, como un desgarramiento de la placenta originaria que es la sociedad tradicional, para vivir a la intemperie y -de un modo nunca dado hasta entonces- desde uno mismo. Lo decisivo es que la verdad filosófica no consiste sólo en el momento de la alétheia, el descubrimiento o patentización y, por tanto, la visión; requiere al mismo tiempo el afianzamiento o posesión de esa realidad vista; la filosofía es descubrir y ver, poner de manifiesto; si una filosofía no es visual, deja de ser filosofía -o es la filosofía de otros-; pero no vasta con ver: hace falta además dar cuenta de eso que se ve, dar razón de sus conexiones. Por eso propuse hace algún tiempo una definición de la filosofía: la visión responsable.

Esto sucedió en Mileto, en el Asia Menor, a fines del siglo VII o quizá comienzos del siglo VI antes de Cristo; pero sería un error creer que simplemente sucedió: sigue sucediendo siempre que alguien nace a la filosofía, siempre que la filosofía vuelve a existir. Y lo más grave es que la filosofía consiste consiste en que ese doloroso nacimiento no ocurre sólo al principio: tiene que estarse renovando instante tras instante, y eso es lo que quiere decir dar razón. Filosofar es estar renaciendo a la verdad; es no poder dormir.

Julián Marías, Antropología metafísica, Revista de Occidente, Madrid, 1970, p. 16

9 comentaris:

Mònica ha dit...

Jesús!! M'he comprat un llibre que es diu "Harry Potter. La Filosofía." Sí, sí, parla dels punts de vista filosòfics que es veuen a la saga!! Tant de bo l'haguera trobat abans, haguera sigut capaç d'utilitzar-lo per comparar a les PAU! (Bé, a les PAU potser no, però als teus exàmens sí, xDD).

Si t'interessa, hi ha un del mateix autor sobre la Filosofia de Lost. Sí, coneixent-te segur que t'interessa. Jo l'he trobat a Norma Còmics, si vols te'l compre!

Un besot! :D

Jesús ha dit...

Ja coneixia el llibre del Lost, i que vols que et diga... la filosofia és una altra cosa. Per tant imagine que el de Harry Potter no serà molt diferent.

Per cert, hui ha estat josep en classe. Sembla que ara que ja no hi sou, teniu més ganes que mai de venir a l'institut.

Mònica ha dit...

El de Harry Potter és molt de cites. Es passa el dia citant. Em recorda a tu quan diu "como dijo Foucault...", quan imitaves els filòsofs pijos, hehe.

És veritat això que dius, jo trobe molt a faltar l'institut. La uni està bé i jo sé que amb el temps m'agradarà més, però de moment la trobe molt freda, molt impersonal. Els meus profes passen per davant de mi pels corredors i ni em miren. Ara enyore quan passava Ferran i em furtava l'entrepà :(
O quan tu venies amb les notes i ens ficàvem tots al teu voltant. Ací tot és un campus virtual. Estic fins la caverna de tanta informatització...

Hui he estudiat Plató i Descartes per al Premi este. Seguisc sense saber què poden preguntar-me. Seguirem informant...

Mònica ha dit...

Hui he estudiat Kant. Estava tan farta d'instal·lar arxius per poder llegir en japonés a l'ordinador que els judicis sintètics a priori m'han resultat agradables. Però tinc un dubte, Jesús. Per què eixa obsessió en aconseguir que el coneixement siga universal i necessari? Que si no ho és, ja no és coneixement? I per què no relativisme? I per què? I perquè? I per què? XD

PD. Vaig a suspendre.

Jesús ha dit...

si tot és relativis el que dius tú també és relatiu. Aleshores a qué ens agarrem?

Mònica ha dit...

Ah, val, ja ho entenc =) Gràcies!

Mònica ha dit...

Doctor Fernández! Em va eixir Nietzsche i em preguntaren què era el món real per a Nietzsche i què era conèixer per a Nietzsche. M'han ficat un 8'5, jo crec que no està malament tenint en compte que m'havia estudiat Kant xD En fi, que he quedat la segona per ordre de nota del Premi Extraordinari de Batxillerat. Ja parlarem quan vaja a Càrcer perquè quan li diga la nota de Valencià a Pilar no se la creurà xD. Ara vaig a la fase estatal, on em tombaran perquè no em puc examinar de la meua llengua (ha de ser de Castellà), ni d'Anglés (han llevat l'examen de llengua estrangera, volen que guanyen els de ciències o m'ho sembla a mi?) ni de Filosofia (ha de ser d'Història, un altre atac a les lletres). Així, vaig amb un desavantatge important perquè eixes són les tres assignatures que millor vaig fer a l'Extraordinari... Estic venuda!

Jesús ha dit...

No sé si donar-te la enhorabona o el pésame, perquè tal com dius l'examen de Madrid està clarament manipulat a favor de les ciències i el centralisme. però anim. (Pwr cert, mira que estudiar Kant en compte de Nietzsche).

Mònica ha dit...

Era qüestió de pragmatisme, Jesús. Nietzsche, com que m'agradava i ja me l'havia estudiat per a les PAU, el podia salvar amb un poc d'imaginació i bona voluntat (i de fet ho vaig fer!), encara que he de dir que sí que m'havia llegit els apunts per damunt. Kant ni m'agradava ni me l'havia estudiat per al selectiu, així que si m'eixia al Premi i no tenia dos opcions... estava perduda!

I bé, moltes gràcies pels ànims i ara a ficar-me les piles amb Valle-Inclán, Franco, i totes eixes perles que ens regala aquest Estat tan plural en el qual vivim. Espere que si guanye un dels 15 Premis "Nacionals" (de la seua nació, no de la meua, tot s'ha de dir), m'hauré guanyat el teu respecte d'una volta per totes!