Oralitat o escriptura?

Crec que després de gairebé tres anys ficant apunts en el bloc, la meua feina está conclosa. Sempre hi haurá alguna cosa més que afegir, però bàsicament amb tot el n'hi ha penjat considere que es pot aprovar el curs més que de sobra. Es per això, que com em negue a donar per tancat el blog, he pensat que encara es poden dir moltes coses filosòfiques, però esta volta de forma més debatida; es a dir, entre tots. D'esta forma, naix una nova secció al blog (el PLESIO-DEBATS), on els protagonistes seran els alumnes que hi participen. Els més antics s'en recordaran que l'origen de plesiologos va ser precisament este.

Doncs bé, com que per a debatir cal tenir un tema per a fer-ho, ahí va el primer. Ja que hen vist que Sòcrates va ser considerat el gran filòsof atenienc, però no va escriure res, la pregunta que jo em faig és: l'escriptura mata el pensament filosòfic?

Penseu que quan debatim amb algú ell sempre está davant i podem renegar-li pel que diu i demanar explicacions. Però quan lliges un llibre no hi ha ningú davant per a respondre. El llibre sempre imposa unes idees les quals rarament es poden debatir amb l'autor. No hauria de ser oral tota la filosofia?