La filosofia com a teràpia

L'altre dia vaig anar a una conferència sobre l'assesorament filosòfic. Bàsicament es va dir que des del naixement de la filosofia esta s'ha entés des del seu caràcter social, una cosa al que tots els ciutadans podien accedir i podien saber, i com una cosa que podia repercutir i millorar la vida de cada u. Estos són els plantejaments que subjauen a la pràctica filosòfica.

Què és la pràctica filosòfica?
És un moviment que busca recuperar el sentit de la filosofia com a mestra de vida. El seu origen està en 1981 a Alemanya on naix com a assessorament filosòfic intentant així aconseguir una major rellevància de la filosofia en la vida de la societat a través de consultes. El que té en la base no és la directriu d'una determinada escola filosòfica sinó una metodologia en comú, a saber, considera que la filosofia pot ser assequible per a la vida ciutadana i utilitza la filosofia com a mètode per afrontar els problemes humans. Esta activitat es realitza per mitjà de pràctiques com ara l'assessorament filosòfic amb particulars, amb grups a través de cafés filosòfics i tallers i també a través de l'assessorament filosòfic amb associacions o institucions.
L'assessorament filosòfic amb particulars.
És una relació d'ajuda des d'una perspectiva i metodologia filosòfica. El marc és el d'un consulta d'una hora setmanal durant un període de temps que pot anar des d'unes poques setmanes fins a diversos anys.

Els tres pressupòsits de què partix este tipus d'assessorament són:
1. Gran part dels nostres problemes no tenen un origen mèdic, ni psicològic, sinó que són de caràcter filosòfic.
2. Les principals preguntes i tasques de l'home són qüestions netament filosòfiques (qui sóc, d'on vinc, cap a on anem, quin sentit té la vida).
3. Tots som filòsofs. Tot el món té una filosofia de vida que determina el seu mode de viure.
La clau per a la resolució de problemes serà l'esclariment entre els plantejaments vitals, allò que ho sapiem o no realitzem tots els dies i som, del que creiem que sostenim, la idea del que creiem ser. Per tot això l'assessorament filosòfic més que una tècnica és una art.

Realment la idea no és del tot dolenta, però jo ara em pregunte, és això filosofia o és un altra cosa? No estarem devaluant la filosofia, la qual es presenta com un saber molt articulat, per a convertir-la en una teràpia postmoderna tipus lloga, pseudobudisme, o com qualsevol d'eixes tècniques de cosmètica espiritual que no servixen per a res a no ser per adormir i idiotizar als necis?
La veritat és que mai m'ha agradat el café descafeinat, la llet desnatada, la sacarina ni els productes ligh, pot ser per aixó desconfie d'este nou model de filosofar.