Per què lliar-se amb dues expicacions de la realitat si amb un n'hi ha prou? Per què Platò va tindre la genial idea de mutiplicar tot per dos? quin adventatge té aqusta multiplicació? Sobretot si tenim en compte que esta divissó ha generat el més gran del galimaties històrics -estic referint-me al dualisme. Pero clar, si es tractava de trobar l'esència de les coses amb explicar com és aquest món i fer una indagació sobre. No sé però pot ser Plató es va complicar molt i ens va complicar molt. Tal volta per questa raó Aristòtil va fer una crítica a la teoria de les ides.Segons Aristòtil, la teoria de les idees parteix de la recerca per part de Sòcrates de determinar i definir l'essència de les coses (en particular l'essència de les virtuts). Al definir una essència ("el que és" tal cosa) s'obté el concepte general o universal de la mateixa. Doncs bé, segons Aristòtil:
"Sócrates no atorgava una existència separada ni als universals ni a les definicions. Però els filòsofs que vingueren després els separaren i donaren a aquesta mena de realitats el nom d'"Idees". I d'aquesta manera arribaren a admetre com Idees tot el que s'afirma universalment"
Es aquest caràcter separat de les essències el que Aristòtil no pot admetre, perquè si les Idees són essències que existeixen separadament de les coses, aleshores són substàncies (realitats subsistents, és a dir, éssers que existeixen, independentment, en si mateixes).
Totes les crítiques d'Aristòtil es centren en aquest punt:
"Tot intentant explicar aquest món, Plató ho duplica (postula altre món, el de les Idees), amb la qual cosa la dificultat es duplica també: ara cal explicar els dos móns".
"A més, el món de les Idees no permet explicar res sobre el món de les coses. En efecte, si les essències de les coses hi són separades de les coses mateixes, és que no són pròpiament llurs essències".
"Tampoc permeten les Idees explicar l'origen i el devenir o canvis de les coses".
Igualment atacarà Aristòtil la matematització de les Idees (interposició dels números ideals entre les coses i les Idees, o identificació d'aquestes darreres amb els números).
En conclusió, la critica d'Aristòtil es resumeix en aquesta frase: no és possible que l’essència de les coses existeixi separada de les coses.
Per tant, Aristòtil no rebutja totalment la teoria de les Idees, sinó únicament llur existència separada. Aristòtil, doncs, romandre fidel a allò fonamental de l’herència socràtica i platònica: la ciència versa sobre allò general i universal, és una recerca de l’essència comuna que es troba en les coses mateixes i no separada d'elles. Aquesta és la idea clau de la lògica i la metafísica aristotèliques.
(Per a fer aquest post s'ha utilitzat material dels apunts de Jota'O)
