L'ètica kantiana és una ètica formal, es adir, no vol examinar el contingut de les normes morals sinò aconseguir una forma de formular-les. Esta forma Kant la troba en els imperatius categòrics. Aquests són formulacions de la raó que en indiquen com donar-nos normes d'una forma Autònoma, sense dependre de ningú ni de res, només de la nostra raó. Kant ens ofereix quatre formulacions de l'imperatiu categòric, però que es poden reduïr a dos.
La primera formulació és la següent:
"Quan penso un imperatiu hipotètic en general no sé el que conté fins que m'és donada la seva condició, però si penso un imperatiu categòric de seguida sé què conté. En efecte, ja que l'imperatiu no conté, a banda de la llei, més que la necessitat de la màxima d'adequar-se a aquesta llei, i aquesta no es troba limitada per cap condició, no queda llavors ni més menys que la universalitat d'una llei general a què ha d'adequar-se la màxima de l'acció, i aquesta adequació és l'únic que pròpiament representa l'imperatiu com necessari.
Per consegüent, només hi ha un imperatiu categòric, i diu així: obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal".
Per consegüent, només hi ha un imperatiu categòric, i diu així: obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal".
Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10a ed., p. 91-92).
La segona formulació (en realitat és la tercera en els escrits de Kant) és aquesta:
La natura racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit l'esmentada existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, per la qual cosa és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà.
Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10a ed., p. 103-104).
Activitats
Segons aquests textos es poden fer tres tipus d'activitats:
1- Una redacció filosòfica explicant què és per a Kant la moral (1 i 2 de Batxiller)
2- Un comentari de cada text (1 de batxiller)
3- Un dilema moral: que ha de primar en la moral, la felicitat o el deure i la justícia? (4 de ESO)
