Estic fart de xarrades on expliquen les excel·lències de les ciències. Sembla que tot hom que estudia ciències acava treballant en una planta nuclear, de pretoli, serà cap d'un laboratori i tidrà sota els peus a un món cencer d'empreses que es rifaran a este jovenet (sense experiència, infantil, que s'ha passat tota l'universitat de festa en festa) i li donaran un salari de tal quantitat que mai mes haurà de preocupar-se per res. Açò si, sense treballar molt. Clar, la filosofia no té eixides, no obri tant la ment com les matemàtiques, no servix per a res i no hi ha empreses que necessiten filòsofs.
Ja està bé, home, ja està bé! Allò normal que fa un quan es llicència en ciències es treballar a una cafeteria, o com molta sort treballarà en una cadena de supermercats analitzant el peix i el cuc eixe que produix malalties. El filòsof té més possibilitats de no passar de la cafeteria. Però mentres que el científic trobarà la seua situació com normal, perquè l'únic que li ha ensenyat és a operar, el filòsof sabrà que està esclavisat per una societat que no vol que la gent pense. El filòsof serà el que estarà en situació de canviar les coses, però clar, com el científic s'ha conformat amb la seua vida feta de científica certesa, el filòsof no podrà canviar res. Ara bé, en este cas, el que tindrà una eixida honrosa serà el filósof. Serà l'únic amb capacitat de viure amb plenitud.
I després diuen que no més les matemàtiques obrin la ment. I vaig jo i m'ho crec.
