A més del coneixement sensible, tenim, segons Kant, un segon nivell de coneixement de coneixement. Es tracta del coneixement intel·lectual, la funció del qual es pensar els objectes.
Amb el coneixement sensible s'ha arribat a constituir, a partir de les dades rebudes en la sensibilitat, una pluralitat de fenòmens que no posseeixen unitat. Aquesta tan sols s'aconsegueix a través del pensar, és a dir, a través d'una activitat capaç d'unificar la pluralitat dels fenòmens. Aquesta activitat la porta a terme l'enteniment o facultat de jutjar que atribueix als fenòmens determinats conceptes.
Amb el coneixement sensible s'ha arribat a constituir, a partir de les dades rebudes en la sensibilitat, una pluralitat de fenòmens que no posseeixen unitat. Aquesta tan sols s'aconsegueix a través del pensar, és a dir, a través d'una activitat capaç d'unificar la pluralitat dels fenòmens. Aquesta activitat la porta a terme l'enteniment o facultat de jutjar que atribueix als fenòmens determinats conceptes.
En el cas de l'enteniment cal aplicar també l'esquema de matèria i forma. La matèria són aquí els fenòmens i la forma són els conceptes que el mateix enteniment aporta.
Conceptes, judicis i categories
Kant distingeix entre conceptes "a priori" i "a posteriori".
- Els conceptes a posteriori provenen de l'experiència, de l'observació de les dades comunes a diferents objectes. Són conceptes empírics ("casa", "mamífer"...)
- Els conceptes a priori per contra els produeix l'enteniment espontàniament (és a dir, per si mateix) i no provenen de l'experiència. És per això que els anomena "purs".
Per a Kant, els conceptes purs a priori són els que tenen veritable importància per al coneixement intel·lectual. En tractar de determinar quins són aquests conceptes purs, Kant fa una llarga marrada per la lògica aristotèlica i pel que anomena "deducció metafísica de les categories", arriba a la conclusió que n'hi ha dotze:
Unitat
Pluralitat
Totalitat
Realitat
Negació
Limitació
Substància
Causalitat
Comunitat
Possibilitat
Existència
Necessitat
Però l'important no és ni si són dotze, ni com arriba a establir que són aquests i no d'altres. Allò significatiu és que, segons Kant, aquests dotze conceptes purs desenvolupen un paper fonamental en l'activitat intel·lectual: no podríem pensar el món si el nostre enteniment no tingués aquests dotze conceptes purs que són com principis globals que ens permeten classificar qualsevol altre concepte empíric i qualsevol experiència.
Cal tenir presents dues qüestions importants pel que fa als conceptes purs de l'enteniment:
1.- Els conceptes purs són condicions transcendentals, necessàries del nostre coneixement dels fenòmens.
Això significa que l'enteniment no pot pensar els fenòmens si no és aplicant-los aquestes categories. Si no tinguéssim els conceptes purs (substància, causa, afirmació, etc...) no ens quedarien sinó un conjunt d'impressions sensibles inconnexes i desarticulades.
2.- Els conceptes purs o categories són buits.
De la mateixa manera que l'espai i el temps han d'omplir-se amb les impressions sensibles, els conceptes purs han d'omplir-se amb les dades procedents del coneixement sensible. Les categories no tenen aplicació vàlida més enllà dels fenòmens, és a dir de l'experiència.
(Filosofia i pensament - Ramón Alcoberro)
