Molt és el que deu nostre actual sistema econòmic, polític i social a la figura de John Stuart Mill i el seu utilitarisme. El major ben possible per al nombre més gran s'ha convertit en la màxima sagrada del nostre Estat de Benestar. Tot això ben condimentat amb una bona dosi de llibertat. No obstant, després de les belles paraules de Mill s'amaga el recurs a l'engany i a la manipulació. Qui és la majoria? evidentment la que una minoria determina. Què és la llibertat? una carta blanca perquè eixa minoria puga fer el que li vinga en gana, sempre que tinga el poder de la raó de la seua part; una raó que sempre partix d'uns pressupòsits marcats per eixa minoria. Al final la llibertat és que pugues fer el que vullgues sempre que estigues d'acord amb les meues raons i pugues opinar el que vullgues, sempre que et regisques per la recta raó, a saber, la meua raó.
En este context hem de llegir les següents paraules de Stuart Mill per a no deixar-nos entabanar per elles:
«Hi ha una gran diferència entre presumir que una opció és verdadera, perquè a pesar de totes les temptatives fetes per a refutar-la no es va aconseguir, i afirmar la veritat d'ella a fi de no permetre que se la refute. La llibertat completa de contradir i desaprovar la nostra opinió és l'única condició que ens permet suposar la seua veritat en relació a fins pràctics; i un ser humà no aconseguirà de cap altre mode la seguretat racional d'estar en allò cert».
J. Stuart Mill, «Sobre la llibertat»
Només oposant lliurement les nostres opinions a les dels nostres enemics aconseguim la veritat. Eixe és Mill. Només des de l'enfrontament maniqueu entre dos bàndols brollarà la veritat. Però dic jo quina veritat? Evidentment la dels vencedors, la de què facen més soroll, la de què més mala llet tinguen. Sé cabró i venceràs. Bon lema per a la llibertat.
Què distintes sonen, al contrari, estes altres paraules de Russell sobre els hòmens que estan per la llibertat i amb les quals estic molt més d'acord:
«En les seues relacions particulars no es preocupen de trobar l'afecte o respecte de què són objecte: estan ocupats a amar i respectar lliurement, i la recompensa ve per si, sense que ells la busquen. En el seu treball no tenen l'obsessió dels zels pels seus rivals, sinó que estan preocupats amb la cosa actual que han de fer. No gasten en política temps ni passió defenent els privilegis injustos de la seua classe o nació; tenen com a finalitat fer el món en general més alegre, menys cruel, menys ple de conflictes entre doctrines rivals i més plens de sers humans que s'hagen desenvolupat lliures de l'opressió que enxiquix i frustra».
B. Russell, «Els camins de la llibertat»
Curiosament Russell va lluitar molt més que els seus coetanis per la llibertat, encara que per a això no necessitara doctrines, ideologies, banderes o caducs símbols de divisió entre els hòmens.
En este context hem de llegir les següents paraules de Stuart Mill per a no deixar-nos entabanar per elles:
«Hi ha una gran diferència entre presumir que una opció és verdadera, perquè a pesar de totes les temptatives fetes per a refutar-la no es va aconseguir, i afirmar la veritat d'ella a fi de no permetre que se la refute. La llibertat completa de contradir i desaprovar la nostra opinió és l'única condició que ens permet suposar la seua veritat en relació a fins pràctics; i un ser humà no aconseguirà de cap altre mode la seguretat racional d'estar en allò cert».
J. Stuart Mill, «Sobre la llibertat»
Només oposant lliurement les nostres opinions a les dels nostres enemics aconseguim la veritat. Eixe és Mill. Només des de l'enfrontament maniqueu entre dos bàndols brollarà la veritat. Però dic jo quina veritat? Evidentment la dels vencedors, la de què facen més soroll, la de què més mala llet tinguen. Sé cabró i venceràs. Bon lema per a la llibertat.
Què distintes sonen, al contrari, estes altres paraules de Russell sobre els hòmens que estan per la llibertat i amb les quals estic molt més d'acord:
«En les seues relacions particulars no es preocupen de trobar l'afecte o respecte de què són objecte: estan ocupats a amar i respectar lliurement, i la recompensa ve per si, sense que ells la busquen. En el seu treball no tenen l'obsessió dels zels pels seus rivals, sinó que estan preocupats amb la cosa actual que han de fer. No gasten en política temps ni passió defenent els privilegis injustos de la seua classe o nació; tenen com a finalitat fer el món en general més alegre, menys cruel, menys ple de conflictes entre doctrines rivals i més plens de sers humans que s'hagen desenvolupat lliures de l'opressió que enxiquix i frustra».
B. Russell, «Els camins de la llibertat»
Curiosament Russell va lluitar molt més que els seus coetanis per la llibertat, encara que per a això no necessitara doctrines, ideologies, banderes o caducs símbols de divisió entre els hòmens.
