En tot el món hi ha fanàtics de James Joyce i el seu Ulisses, la novel·la més influent del segle XX, paradigma de la modernitat i, per què no, també del paroxisme i la complexitat. Molts l'han (hem) començat, però pocs l'han llegit. Així i tot, l'obra, un paral·lelisme de l'Odissea d'Homer però concentrat en un únic dia, el 16 de juny de 1904, sol situar-se entre les 10 imprescindibles de la història de la Literatura. En ella, Joyce no va fer ni més ni menys que convertir en novel·la el que la gent deia en el carrer... però de quina manera!"Amor meu, que fart, fart i fart estic de Dublín! És la ciutat del fracàs, del rancor i de la infelicitat", li va escriure Joyce una vegada a la seua Dulcinea, Nora Barnacle. La comparació entre ambdós personatges no és casual: l'Ulisses és una d'eixes inaudites novel·les que perseguixen comprendre'l tot, com el Quixot (Joyce, igual que Cervantes, estava convençut de la importància del que escrivia). No obstant, Joyce ho va dir amb la boca xicoteta. Va acabar fugint de la seua ciutat natal, sí, però l'amava tant que es va proposar "fer una pintura de Dublín tan completa que, si un dia desapareguera sobtadament de la terra, poguera ser reconeguda a partir del meu llibre".
I ho va aconseguir. Hui en dia, 100 anys després, els seus admiradors celebren en tot el món el Bloomsday (no cometeu l'error d'anomenar-lo Bloom's day que significa dia del juí final): es visten d'època, fan lectures públiques i representacions teatrals de l'obra i, si estan a Dublín (molts viatgen allí cada any per a l'ocasió) recorren amb veneració els carrers de la ciutat improvisant escenes del llibre i fent parada en els llocs on van transcórrer les peripècies de Leopold Bloom, aquell agent publicitari de 38 anys i protagonista central del llibre que s'ha erigit en paradigma de l'antiheroi urbà.
Com ja he dit, este és un extensíssim relat, unes 1000 pàgines, que transcorre a Dublín en un sol dia, el 16 de juny de 1904, en el qual el seu personatge central emula els recorreguts de l'Odissea d'Homer; Penélope, que ací no té res de fidel, serà Molly Bloom, i el fill d'Ulisses, Telèmac, és Stephen Dedalus, a qui la recent mort de sa mare ha deixat en sensació d'orfandat espiritual.
L'estructura del llibre és una ostentació de virtuosisme: cada episodi posseïx un estil diferent i correspon, a més, a una hora del dia, a un color, a un passatge de l'Odissea o a un moment de la missa. Ens trobem, per tant, davant d'una de les obres més ambicioses del nostre temps la qual pot ser considerada com la cima de la novel·la contemporània.
