Per a Sartre, portar una existència inautèntica consisteix en buscar seguretat davall determinades ideologies per a saber què és el que cal fer (poden ser ideologies religioses, polítiques, morals, culturals, de tribus urbanes, etc.). Per contra, una existència autèntica significa assumir que no existeix ni més ni menys que esta vida, i que en ella som subjectes essencialment lliures, l'essència de la qual consisteix precisament a prendre decisions sobre el que desitgem per al futur. Però assumir eixa llibertat ens provoca angoixa, angunia, incertesa...
Et propose que resolgues el dilema següent: què prefereixes tu: una existència confortablement instal·lada en una creença religiosa, política, etc., que et diga sempre el que has de fer i així no viure en la incertesa, o assumir totalment que en este món no pot esperar-se res excepte la teua llibertat interior, la qual cosa et conduirà inevitablement al dubte i a l'angoixa d'equivocar-te al tindre que triar a cada moment?
