L'últim llibre que ha caigut en les meues mans ha sigut "La trama de la vida. Una nueva perspectiva de los sistemas vivos" de Fritjof Capra. (Anagrama 1998, Col. Argumentos, 204, Trad. D. Sempau, 368 pp). Ja coneixeu la meua afició per unir ciència i filosofia i fins i tot anar més enllà, intentant conexions amb el pensament social, ètic i polític, raó per la qual aquest llibre està apassionant-me. A sota us deixe una descripció del llibre.
"En el llibre ¿Qué es la vida? (1944) Erwin Schrödinger va plantejar la hipòtesis de l'estructura molecular dels gens i va orientar la investigació en el nou camp de la biologia molecular que culminaria amb el desxiframent de l'estructura en doble hèlix del codi genètic per Watson i Crick. La recerca d'allò elemental, això no obstant, no donava resposta als enigmes de l'organització complexa i altament integradora dels sistemes vius, el nivell molecular no recapitulava tota la lògica de la vida. Calia trobar un nou llenguatge, el qual ha sorgit durant l'últim quart del segle XX conegut sota diverses denominacions, ja sigui com a «teoria dels sistemes dinàmics», «teoria de la complexitat», «dinàmica no lineal», «dinàmica de xarxes». Aquest nou llenguatge té en conceptes clau com «atractors caòtics», els «objectes fractals», les «estructures disipatives», l'autoorganització i les «xarxes autopoèsiques».
Però si bé disposàvem del llenguatge i els conceptes faltava una síntesi completa que integrés els nous descobriments en un únic context i que inclogués des de les estructures «disipatives» d'Ilya Prigogine fins a la teoria de les xarxes autopoèsiques de Gail Fleischaker i Francisco Varela, la ciència cognitiva i les seves aplicacions (Maturana), els objectes fractals (Benoît Mandelbrot) i les matemàtiques de la teoria de la complexitat (Ralph Abraham), la teoria Gaia de Lynn Margulis i la teoria del caos.
Aquesta és la promesa i el repte de La trama de la vida (1996) de Fritjof Capra. La tradició del pensament sistèmic que es remunta a les primeres dècades del segle XX («La visión sistemática de la vida», a El punto crucial, 1982), constitueix en certa manera el punt de partida per a aquesta síntesi de les teories i els models científics actuals que cal contemplar com l'esbós d'una teoria emergent dels sistemes vius capaç d'oferir una visió unificada de la ment, la matèria i la vida.
«Això sabem / Tot està connectat / com la sang / que uneix una família / El que li passa a la Terra / passa als fills i filles de la Terra / L'home no va teixir la trama de la vida / és una mera heura d'aquesta / el que faci a la trama / s'ho fa a si mateix». Aquests versos de Ted Perry inspirats en el cap indígena Seattle obren les pàgines d'aquesta obra en la qual Capra elabora la síntesi dels conceptes i les idees científiques que durant l'últim quart de segle han anat configurant una nova comprensió de la vida, la qual constitueix l'avantguarda del canvi efectiu de paradigma.
«Una societat sostenible és aquella capaç de satisfer les seves necessitats sense disminuir les oportunitats de generació futures" Aquest [ ] és el gran desafiament del nostre temps: crear comunitats sostenibles, és a dir, entorns socials i culturals en què puguem satisfer les nostres necessitats i aspiracions sense comprometre el futur de les generacions que han de seguir-nos.»
Capra organitza La trama de la vida en quatre parts: «El context cultural: "Ecologia profunda", un nou paradigma» on tracta el canvi de paradigmes a causa de l'abandonament de la visió mecanicista del món i l'ascens d'una nova concepció holística que planteja la interrelació complexa entre tots els nivells dels sistemes vius: organismes, sistemes socials i ecosistemes, i es basa en una nova percepció de realitat amb profundes repercussions per a la ciència i la filosofia i també per al món dels negocis, la política, la sanitat, l'educació i la vida quotidiana. La segona part la dedica a estudiar les teories i idees que han presidit l'emergència del pensament sistèmic: el pas d'una visió centrada en les parts a una comprensió holística, el desenvolupament de la teoria de sistemes i el desenvolupament de la lògica de la ment, la cibernètica i la teoria de la informació. La tercera part, més especialitzada i rigorista en termes científics la dedica a exposar els models d'autoorganització i les matemàtiques de la complexitat. L'última part, «La naturalesa de la vida», on Capra reprèn el fil conductor del llibre –Què és la vida?– i desenvolupa els elements integrants de la teoria dels sistemes vius que, en coherència amb el marc filosòfic establert per l'ecologia profunda, i dotada d'un llenguatge matemàtic adequat, proposa una comprensió no mecanicista i postcartesiana de la vida.
El llibre es tanca amb un epíleg dedicat a exposar la necessitat d'una alfabetització ecològica generalitzada i un apèndix en el qual compara els criteris fonamentals de la teoria ecològica de Bateson amb la teoria de Santiago de Humberto Maturana i Francisco Varela –exposada en la secció «La il·luminació del món»– segons la qual un organisme viu il·lumina un món mitjançant l'establiment de distincions, que la cognició resulta d'un patró de distincions que són percepcions diferenciades.
Aclamada per la crítica especialitzada, La trama de la vida constitueix una obra de divulgació extraordinàriament important que orienta les fronteres actuals de les ciències de la vida i el seu canvi de paradigma en l'horitzó de la sostenibilitat i dels principis de la interdependència ecològica."
© http://www.barcelona2004.org
Però si bé disposàvem del llenguatge i els conceptes faltava una síntesi completa que integrés els nous descobriments en un únic context i que inclogués des de les estructures «disipatives» d'Ilya Prigogine fins a la teoria de les xarxes autopoèsiques de Gail Fleischaker i Francisco Varela, la ciència cognitiva i les seves aplicacions (Maturana), els objectes fractals (Benoît Mandelbrot) i les matemàtiques de la teoria de la complexitat (Ralph Abraham), la teoria Gaia de Lynn Margulis i la teoria del caos.
Aquesta és la promesa i el repte de La trama de la vida (1996) de Fritjof Capra. La tradició del pensament sistèmic que es remunta a les primeres dècades del segle XX («La visión sistemática de la vida», a El punto crucial, 1982), constitueix en certa manera el punt de partida per a aquesta síntesi de les teories i els models científics actuals que cal contemplar com l'esbós d'una teoria emergent dels sistemes vius capaç d'oferir una visió unificada de la ment, la matèria i la vida.
«Això sabem / Tot està connectat / com la sang / que uneix una família / El que li passa a la Terra / passa als fills i filles de la Terra / L'home no va teixir la trama de la vida / és una mera heura d'aquesta / el que faci a la trama / s'ho fa a si mateix». Aquests versos de Ted Perry inspirats en el cap indígena Seattle obren les pàgines d'aquesta obra en la qual Capra elabora la síntesi dels conceptes i les idees científiques que durant l'últim quart de segle han anat configurant una nova comprensió de la vida, la qual constitueix l'avantguarda del canvi efectiu de paradigma.
«Una societat sostenible és aquella capaç de satisfer les seves necessitats sense disminuir les oportunitats de generació futures" Aquest [ ] és el gran desafiament del nostre temps: crear comunitats sostenibles, és a dir, entorns socials i culturals en què puguem satisfer les nostres necessitats i aspiracions sense comprometre el futur de les generacions que han de seguir-nos.»
Capra organitza La trama de la vida en quatre parts: «El context cultural: "Ecologia profunda", un nou paradigma» on tracta el canvi de paradigmes a causa de l'abandonament de la visió mecanicista del món i l'ascens d'una nova concepció holística que planteja la interrelació complexa entre tots els nivells dels sistemes vius: organismes, sistemes socials i ecosistemes, i es basa en una nova percepció de realitat amb profundes repercussions per a la ciència i la filosofia i també per al món dels negocis, la política, la sanitat, l'educació i la vida quotidiana. La segona part la dedica a estudiar les teories i idees que han presidit l'emergència del pensament sistèmic: el pas d'una visió centrada en les parts a una comprensió holística, el desenvolupament de la teoria de sistemes i el desenvolupament de la lògica de la ment, la cibernètica i la teoria de la informació. La tercera part, més especialitzada i rigorista en termes científics la dedica a exposar els models d'autoorganització i les matemàtiques de la complexitat. L'última part, «La naturalesa de la vida», on Capra reprèn el fil conductor del llibre –Què és la vida?– i desenvolupa els elements integrants de la teoria dels sistemes vius que, en coherència amb el marc filosòfic establert per l'ecologia profunda, i dotada d'un llenguatge matemàtic adequat, proposa una comprensió no mecanicista i postcartesiana de la vida.
El llibre es tanca amb un epíleg dedicat a exposar la necessitat d'una alfabetització ecològica generalitzada i un apèndix en el qual compara els criteris fonamentals de la teoria ecològica de Bateson amb la teoria de Santiago de Humberto Maturana i Francisco Varela –exposada en la secció «La il·luminació del món»– segons la qual un organisme viu il·lumina un món mitjançant l'establiment de distincions, que la cognició resulta d'un patró de distincions que són percepcions diferenciades.
Aclamada per la crítica especialitzada, La trama de la vida constitueix una obra de divulgació extraordinàriament important que orienta les fronteres actuals de les ciències de la vida i el seu canvi de paradigma en l'horitzó de la sostenibilitat i dels principis de la interdependència ecològica."
© http://www.barcelona2004.org
