Asimov va imaginar un món en el qual els robots estigueren al servici dels hòmens, per la qual cosa només caldria incloure en la seua programació tres senzilles lleis, a saber:
1. Un robot no ha de danyar a un ser humà o, per la seua falta d'acció, deixar que un ser humà patisca dany.
2. Un robot ha d'obeir les ordes que li són donades per un ser humà, excepte quan estes ordes estan en oposició amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seua pròpia existència, fins on esta protecció no estiga en conflicte amb la primera o segona llei.
1. Un robot no ha de danyar a un ser humà o, per la seua falta d'acció, deixar que un ser humà patisca dany.
2. Un robot ha d'obeir les ordes que li són donades per un ser humà, excepte quan estes ordes estan en oposició amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seua pròpia existència, fins on esta protecció no estiga en conflicte amb la primera o segona llei.
Ara bé, la seqüència lògica d'estes lleis, que en principi tenen l'aparença de ser el millor per als sers humans, és que al final els robots han de desobeir els hòmens i dominar-los per a aconseguir que l'espècie humana no patisca dany.
A estes dades programades hem d'afegir la dada de l'experiència, la qual pot computar el robot autònomament. L'experiència ens diu que alguns hòmens es causen dany a si mateixos. Esta dada també ha de ser tinguda com a premissa.
De tot açò podem afirmar que:
De les dos primeres premisses es deduïx que el robot obeïx l'home.
De la tercera premissa i quarta premissa (la de l'experiència) es deduïx que el robot pot protegir la seua existència i la d l'home sense necessitat d'obeir l'home.
Açò és així perquè per a que el robot puga protegir a l'home i a si mateix, no podrà obeir l'home. El robot no causarà cap dany a l'home però el dominarà per a evitar que s'infringisca cap mal.
Conclusió: el robot dominarà a l'home sense obeir-lo pel be del propi home. La raó aïllada guiada únicament per la lògica ens porta al totalitarisme. La qual cosa ens encamina a una reflexió sobre la societat i els seus sistemes polítics. Em pregunte llavors, potser no és l'Estat un gran robot guiat per lleis lògiques que li conduïxen cap a la dominació de l'home buscant el propi bé de l'home?
La seqüència lògica del que he dit és la següent:
